La política de la provocació

La senyora presidenta de la Comunidad de Madrid ha demanat la suspensió del partit de la Copa del Rei de divendres que ve entre el Barça i l'Athletic de Bilbao. La raó que ha esgrimit és una eventual xiulada per part de les aficions d'ambdó...s equips al príncep Felip i a l'Himne Nacional. En cas de produir-se, estaríem, segons ella, davant d'un delicte d'ultratge tipificat com a tal en el Codi Penal. En canvi, no diu ni pruna de la convocatòria d'una manifestació de Falange per al mateix dia sota el lema "Contra el separatismo, una bandera. Marcha por la unidad de España". Una manifestació que ja d'entrada s'autodefineix per la provocació i la incitació a la violència contingudes en el seu eslògan. Coincidències de la vida, ha sigut el Tribunal Superior de Justícia de Madrid el que ha autoritzat aquesta manifestació, que havia sigut prèviament traslladada al dia 28 per la Delegació del Govern a fi d'evitar incidents. L'estratègia està clara: que la gent es calfe, que es produïsquen aldarulls i així poder criminalitzar el "nacionalismo excluyente". Sempre he pensat que un responsable públic havia de ser això, una persona responsable, però no un hooligan o un agitador. Com volen després que la ciutadania respecte les institucions? La legimitat d'un càrrec es perd quan el que el deté l'exerceix d'una manera perversa.