Ací us deixe la ressenya del diari Levante-EMV sobre la presentació de dues obres inèdites de Joan Fuster: l'assaig Les idees religioses i l'existencialisme en el teatre modern i la traducció-adaptació de La bona nova a Maria de Paul Claudel, coeditades per Francesc Pérez Moragón i per mi mateix dins de la col•lecció "Rent" de l'editorial Denes, dirigida per Agustí Colomer. L'Espai Fuster de Sueca es va convertir, el passat 5 de febrer, en l'escenari de la presentació d’aquestes dues obres escrites en 1952, coincidint amb els actes de la Coronació de la Mare de Déu de Sales.
L'assaig, com a marc interpretatiu del panorama teatral del moment, i “La bona nova”, com un intent de portar a escena un teatre europeu en valencià, aquestes obres ens aporten una visió molt interessant d'un jove Fuster que, amb només 30 anys, dóna compte ja de l'ampli abast dels seus interessos lectors i de la lucidesa amb què analitza els corrents literaris i artístics contemporanis, tal com anys després plasmaria en altres llibres seus com "El descrèdit de la realitat" (1955).
Foto: Toni Martínez Vendrell
Rememorant el que a l'octubre de 1952 va ser la representació de l'obra claudeliana a la placeta Fonda de Sueca, enmig d’una expectació inusitada per veure representada una obra d’eixes característiques en valencià, les veus de Mara i Violana van fer reviure un dels passatges més emotius i dramàticament més punyents de La bona nova. Potser el passatge més àlgid, en què s’entrecreuen els fils argumentals de la trama i s’apunten algunes de les claus interpretatives del seu desenllaç.
Foto: Toni Martínez Vendrell
Secrets mai no revelats i passions roents, continguts en el passatge d’una obra que ressonà, en les veus de les actrius Alícia i Sandra del Taller Municipal de Teatre, amb la mateixa força i sentiment que fa 64 anys.
Foto: Toni Martínez Vendrell
No hay comentarios:
Publicar un comentario