jueves, 5 de diciembre de 2013

Vint anys d'un èxit que no és "Ficció"

No sé per què als valencians ens costa tant apreciar el que és nostre. No és que ens coste, sinó que sovint ni tan sols som conscients del valor que som capaços de crear. Si fa no fa, la cosa esdevé especialment preocupant quan es tracta de la literatura, l'art, la música o el teatre. Necessitem que un valencià triomfe fora per a valorar-lo en la seua justa mesura. No sé quin nom té això ni m'importa. El que sí que m'importa és deixar constància d'aquesta anomalia que sovint ens impedeix fruir amb el que tenim davant dels nassos.

Només cal fer una ullada al cabal d'artistes valencians que, malgrat les difícils circumstàncies que estem patint, són capaços de fer-hi front no solament amb dignitat sinó també amb un nivell d'excel·lència sorprenent. La companyia Albena Teatre és, tal volta, un dels casos més paradigmàtics. Nascuda ara fa vora dues dècades, aquesta companyia de teatre continua encara a hores d'ara a peu d'escenari. I ho continua fent amb l'enginy, l'originalitat i la capacitat de reinventar-se que sempre l'han caracteritzada.

Des del primer dels seus espectacles, "Currículum", ara fa vora vint anys, fins a "Ficció", estrenat el passat 28 de novembre, Albena Teatre no ha perdut ni un bri d'eixa capacitat de sorprendre'ns i d'ajudar a reescriure el guió de la nostra vida. On està el mèrit? Quin és el secret? Crec que no hi ha altre secret que l'empremta d'un segell propi que, a la manera de les grans companyies, confereix a cadascuna de les seues produccions un caràcter sui generis ben identificable.

I és que Albena Teatre continua sent això. Una invitació a somiar i a fer possibles mons i situacions que mai no hauríem imaginat. I ho fa com ho ha fet sempre. Amb la naturalitat d'una posada en escena aparentment senzilla i amb la intel·ligència d'un guió provocador i suggeridor escrit per Carles Alberola i Pasqual Alapont. El guió d'una ficció que per a ser certa ha de ser representada com a real.


D'això tracta "Ficció", del recurs a la faula com una taula de salvació que ens ajude a suportar la nostra existència, el dia a dia d'unes vides que per imaginades poden acabar sent tan reals com la vida diària.

Fet i fet, aquesta és l'essència de la "Ficció", l'aspiració de l'home a fer del teatre una representació dels seus desitjos i dels seus anhels. El deler que, des que el món és món, s'ha convertit en el gran teatre del món.

Però això, que dit així pot semblar molt pretensiós, deixa de ser-ho si ens ho mirem amb humor i ironia. Amb l'humor i els continuus gestos de complicitat d'un Carles Alberola  que, ara sí i ara també, ens transporta al cel d'un univers de ficció que es belluga a ritme de "Cheek to cheek", la cançó que immortalitzaren Fred Astaire i Frank Sinatra. 

És aquesta la pedra de toc, el motiu musical d'un univers que tan bon punt recorre a l'imaginari de les grans pel·lícules de Hollywood com a la intertextualitat dramatitzada d'alguns dels espectacles més coneguts d'Albena, com ara "Currículum".

Aquests són els ingredients que Albena Teatre ens serveix a taula a poques setmanes del Nadal. Un àpat ben abellidor de bon teatre contat com una de les millors pel·lícules de Woody Allen.

És el seu segell, el reclam d'un plat deliciós, del qual queden ja poques racions, i que encara pot ser servit a taula al teatre Flumen fins al pròxim diumenge 8 de desembre.


(Santi Vallés)

No hay comentarios:

Publicar un comentario