No sé per què als valencians ens costa tant
apreciar el que és nostre. No és que ens coste, sinó que
sovint ni tan sols som conscients del valor que som capaços de crear. Si fa no fa, la cosa esdevé especialment
preocupant quan es tracta de la literatura, l'art, la música o el teatre.
Necessitem que un valencià triomfe fora per a valorar-lo en la seua justa
mesura. No sé quin nom té això ni m'importa. El que sí que m'importa és deixar
constància d'aquesta anomalia que sovint ens impedeix fruir amb el que tenim
davant dels nassos.
Només cal fer una ullada al cabal d'artistes
valencians que, malgrat les difícils circumstàncies que estem patint, són
capaços de fer-hi front no solament amb dignitat sinó també amb un nivell
d'excel·lència sorprenent. La companyia Albena Teatre és, tal volta, un dels
casos més paradigmàtics. Nascuda ara fa vora dues dècades, aquesta companyia de
teatre continua encara a hores d'ara a peu d'escenari. I ho continua fent amb
l'enginy, l'originalitat i la capacitat de reinventar-se que sempre l'han
caracteritzada.
Des del primer dels seus espectacles,
"Currículum", ara fa vora vint anys, fins a "Ficció",
estrenat el passat 28 de novembre, Albena Teatre no ha perdut ni un bri d'eixa
capacitat de sorprendre'ns i d'ajudar a reescriure el guió de la nostra vida.
On està el mèrit? Quin és el secret? Crec que no hi ha altre secret que
l'empremta d'un segell propi que, a la manera de les grans companyies,
confereix a cadascuna de les seues produccions un caràcter sui generis ben identificable.
I és que Albena Teatre continua sent això.
Una invitació a somiar i a fer possibles mons i situacions que mai no hauríem
imaginat. I ho fa com ho ha fet sempre. Amb la naturalitat d'una posada en
escena aparentment senzilla i amb la intel·ligència d'un guió provocador i
suggeridor escrit per Carles Alberola i Pasqual Alapont. El guió d'una ficció
que per a ser certa ha de ser representada com a real.
D'això tracta "Ficció", del recurs a
la faula com una taula de salvació que ens ajude a suportar la nostra
existència, el dia a dia d'unes vides que per imaginades poden acabar sent tan
reals com la vida diària.
Fet i fet, aquesta és l'essència de la
"Ficció", l'aspiració de l'home a fer del teatre una representació
dels seus desitjos i dels seus anhels. El deler que, des que el món és món,
s'ha convertit en el gran teatre del món.
Però això, que dit així pot semblar molt
pretensiós, deixa de ser-ho si ens ho mirem amb humor i ironia. Amb l'humor i
els continuus gestos de complicitat d'un Carles Alberola que, ara sí i ara
també, ens transporta al cel d'un univers de ficció que es belluga a ritme de
"Cheek to cheek", la cançó que immortalitzaren Fred Astaire i Frank
Sinatra.
És aquesta la pedra de toc, el motiu musical
d'un univers que tan bon punt recorre a l'imaginari de les grans pel·lícules de
Hollywood com a la intertextualitat dramatitzada d'alguns dels espectacles més
coneguts d'Albena, com ara "Currículum".
Aquests són els ingredients que Albena Teatre
ens serveix a taula a poques setmanes del Nadal. Un àpat ben abellidor de bon
teatre contat com una de les millors pel·lícules de Woody Allen.
És el seu segell, el reclam d'un plat
deliciós, del qual queden ja poques racions, i que encara pot ser servit a
taula al teatre Flumen fins al pròxim diumenge 8 de desembre.
(Santi Vallés)
No hay comentarios:
Publicar un comentario